A partir de la primera expressió escrita i del primer dictat.

Després de cada expressió escrita i de cada dictat aprofitarem per explicar o recordar alguna cosa de correcció. A més, com que aquestes han estat les primeres, també vull explicar-vos alguna cosa sobre com corregeixo.

• Comencem amb com corregeixo:

Les faltes d'ortografia les trobareu gairebé sempre encerclades, però alguna vegada veureu que us he posat: 

• Un "tic", aquesta marca vol dir que allà hi falta una paraula, que acostuma a ser una preposició, un pronom...)
  
• Una doble barra vertical (II), aquesta marca indica que hi ha d'haver un punt i a part o un punt i seguit.
• Una X que ratlla una paraula que, òbviament, és innecessària i s'ha de treure.

També trobareu, a vegades, que hi ha fletxes que uneixen unes paraules amb d'altres, o una línia en forma d'onada que marquen les faltes de coherència o de cohesió.

També dir-vos que, menys aquesta que és la primera expressió escrita, la vau fer a classe i no la puntuaré, sempre tindreu una setmana de temps per a dur-la. Podeu lliurar-la abans de la data fixada, si ho feu després se us penalitzarà amb la puntuació (0,5 punts menys per dia que trigueu) i si no ho feu, la puntuació serà, clarament, un zero.  

I, finalment, que la puntuació s'establirà com us diré a continuació:

• L'adequació valdrà un punt com a màxim.
• La coherència i la cohesió tindran una puntuació màxima de tres punts.
• I la correcció valdrà els quatre punts restants. (cada falta que feu restarà 0,5 punts fin arribar al valor de zero punts).

Tot i que tendim a fer les tasques que se'ns encarreguen el moment abans de lliurar-les, jo us deixaré sempre una estoneta de classe per començar a redactar i és molt IMPORTANT que llegiu allò que heu escrit abans de lliurar-m'ho.

• I ara les coses de correcció que voldria destacar:
• Per què o perquè: hem de tenir clar que tots els "perquè"s junts o separats, porten sempre un accent obert (`) sobre la segona "e", sense cap excepció.
• Per què o perquè: la manera més fàcil de recordar quan l'hem de posar d'una manera o una altra és aquesta:
• Només va separat si és equivalent a per quin motiu, per tant és interrogatiu tant si porta signe d'interrogació: Per què et dius així?, com si no en porta: No tinc la més remota idea de per què em dic així.
  
• O si el podem canviar per l'expressió: pel (per la, pels, per les) qual(s), expressió que hem de remarcar que, tot i que no utilitzem gaire, existeix: L'institut pel qual (per què) va deixar aquest li quedava més a prop de casa.
• Em i hem: asquestes dues paraules es diferencien perquè la primera és un pronom feble que vol dir a mi i la segona és una forma verbal del verb haver. Per utilitzar-les correctament tenim diversos mètodes:
• El primer té a veure amb la manera de pronunciar aquests dos mots: si ho fem amb una "e" oberta i clara, hem d'escriure hem: Hem tancat fa mitja hora. En canvi, si pronunciem la "e" com a neutra, més semblant a una "a", escriurem em: em van dir que hi anés.
  
• Si no pronuciem les vocals neutres podem pensar si l'h/em vol dir a mi, si té aquest significat, anirà sense h: em diuen (a mi) que no faci tard. Si no vol dir això, anirà amb h: hem vist (a mi?) una balena.

Si teniu alguna altra manera de solucionar aquestes dues qüestions i us va bé, ara és el moment de comentar-la. 

El millor dels móns de Quim Monzó.

Abans de començar a llegir el llibre, explicarem una mica qui és el seu autor.

Una mica de vida i d'obra:
Joaquim Monzó i Gómez, conegut com a Quim Monzó, va néixer a Barcelona el 24 de març de 1952.

És conegut pels seus múiltiples tics, causats per la psíndrome de Gilles Tourette i també té diagnòsticat un TOC.

Va estudiar disseny gràfic a l'Escola Massana de Barcelona i cap als anys 70 va començar a fer de col·laborador com a corresponsal de guerra i columnista a la premsa.

Amb Albert Abril va escriure, a un diari que es deia Tele/eXpres, reportatges sobre Vietnam, Cambodja, Irlanda del Nord...

El gener de 1982 va obtenir una beca per estudiar narrativa a Nova York durant un any.

El 1976 va guanyar el premi Prudenci Bertrana amb L'udol del griso a les clavegueres una novel·la centrada en el maig del 68 francès i que ell després va bandejar com a obra primerenca de poca qualitat.

El mateix any va publicar amb Biel Mesquida un recull de contes que van titular Self-Service.

Gairebé tota la seva obra ha estat publicada per l'editorial Quaderns Crema i ha anat sortint amb més o menys continuïtat:

• 1978: Uf va dir ell, recull de contes.
• 1980: Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, recull de contes.
• 1983: Benzina, novel·la.
• 1985: L'illa de Maians, recull de contes.
• 1989: La magnitud de la tragèdia, novel·la.
• 1993: El perquè de tot plegat, recull de contes.
• 1996: Guadalajara, recull de contes.
• 1986: El tango de don Joan, amb Jérôme Savary. 
• 1999: Vuitanta-sis contes, que aplega els reculls de contes anteriors i que es va endur el premi Lletra d'Or i el Premi Nacional de literatura catalana de Narrativa.
• 2001: El millor dels móns, recull de contes que llegirem aquest curs.
• 2003: Tres Nadals, recull de contes.
• 2007: Mil Cretins, recull de contes.

A més ha treballat com a col·laborador a la premsa i als mitjans audiovisuals (molts dels seus articles també s'han publicat en reculls) i ha fet de traductor d'autors anglosaxons diversos (Truman Capote, Ray Bradbury, J. D. Salinger, Roald Dhal...).

El 2007 rep l'encàrrec de'escriure i llegir el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt on, per primera vegada, la cultura catalana hi assitia com a convidada d'honor. Va dir un text en forma de conte que va tenir força repercussió i que aquí podeu veure:

El 2009, al centre D'arts Santa Mònica s'hi va fer una exposició sobre la seva vida i la seva obra amb el títol de Monzó.

Estil:
En la major part dels contes escrits a partir dels setanta, l'escriptor fa caricatures d'alguns aspectes del món, sobretot urbà, contemporani. Utilitza  i s'inspira en la societat posmoderna, la nostra, i construeix metàfores de les circumstàncies vitals que en ella patim. Partint, moltes vegades, de situacions quotidianes que du a l'absurd, o de la utilització paròdica de l'ús tradicional del llenguatge, intenta expressar les angoixes existencials que viuen les persones occidentals.
Els temes que tracta són sempre pròxims a nosaltres: el desig, el sexe, la por a la mort, les relacions humanes, la impossibilitat de prendre decisions...
Els seus personatges acostumen a tenir un caràcter poc precís, gris, i un sentit de l'humor agredolç.
Els relats paretixen de situacions que podríem titllar de prototípiques que, manipulades, acaben mostrant-se com a ridícules i causen sorpresa en el lector.
Rep influència d'autors diversos, tant d'origen anglosaxó, com Robert Coover, d'expressió castellana, Julio Cortazar, o catalans, Pere Calders.

Us deixo aquí també, l'aparició que va fer al programa "El Convidat" de TV3:

El convidat: Quim Monzó.

 

Primer dictat i primera expressió escrita.

Abans de començar amb la matèria, i com que som a la primera setmana i ens estem coneixent, avui dedicarem la classe, a fer un dictat, a escriure la primera expressió escrita i a explicar-vos 4el meu Facebook i el  meu bloc.

Comencem pel Facebook. Tot i que sé que com a xarxa social va perdent públic a favor d'altres que han anat sorgint (instagram, snatchap, whatsapp...) trobo que encara té força utilitat.
Fa força temps, ja que tinc un Facebook que podríem anomenar "professional" on accepto o busco i demano amistat als alumnes que tinc cada curs. 
Quan arriba el setembre, trec els alumnes que ja no tinc i afegeixo els que m'arriben nous. O sigui que ara em toca afegir-vos a vosaltres.
Sé que no teniu cap obligació de tenir Facebook i no seré jo la que us obligui a obrir-vos-en un si no el voleu, per tant, si no en ten iu, no cal que em busqueu i si us busco jo, no us trobaré. ;)
També sé que al Facebook hi podeu posar coses que, potser, no teniu ganes que jo vegi, això té una fàcoil solució, podeu fer-vos "amics" meus, però privatitzar-me el mur i així jo no hi tindré accés. 
Però per què m'agrada que tingueu d'amic el meu facebook? Doncs perquè allà hi penjo els enllaços amb el bloc i l'accés us és més fàcil; perquè hi penjo notícies de coses més o menys culturals que crec que us poden interessar, perquè us aviso de les dates dels exàmens... i perquè a més, amb el messenger puc comunicar-me puntualment amb vosaltres i vosaltres amb mi, que,d e vegades, va bé.
Aquest és l'enllaç on  el trobareu: 
https://www.facebook.com/montserrat.gonzalezprofe

Continuem amb el dictat:
Ara us passaré un full de reutilització o un parell perquè hi escriviu el dictat, que, després, corregirem perquè el tenim escrit en aquesta entrada.
Poseu la data i el vostre nom i cognoms a la dreta del full. 
A sota, i més o menys centrat, poseu-hi DICTAT núm 1. I comencem:

Els ciutadans d'Amposta reclamen que es netegi la ciutat.
Diversos veïns d'Amposta han denunciat per mitjà de l'emissora municipal la manca de netedat que hi ha en algunes zones de la població, la qual cosa, segons ells, dóna una imatge negativa de la ciutat, especialment quan s'acosta la festa major. Els ciutadans es queixen sobretot de la situació que presenten els parcs, el passeig del Canal i la riba del riu Ebre, llocs molt freqüentats pels visitants d'aquesta localitat. Així mateix, s'han mostrat sorpresos per la instal·lació d'una enorme grua al carrer Major per fer unes obres, ja que consideren que impedirà el normal desenvolupament dels diversos actes que es faran en aquesta via durant la festa.

Imatge d'Amposta

I acabem amb l'expressió escrita:
Primer us explico com s'ha de presentar:

• En un full blanc o, preferiblement, blanc reutilitzat.
• Amb el vostre nom i la data de lliurament a la banda dreta superior del full.
• Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full.
• Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
• Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
• Acabada amb un punt i final.

I ara el tema:
A tots ens diuen d'una manera concreta, normalment és le nom que ens van posar en néixer, a vegades és un sobrenom, o ens l'escurcen, o ens diuen d'uan altra manera perquè a nosaltres ens agrada més, la primer expressió escrita anirà sobre aquest temai tindrà com a títol: Com ens diem, com ens diuen i per què. A sota trobareu el que posaria jo si l'hagués de fer:

                           Com em dic, com em diuen i per què.

Sé per què em van posar Montserrat, la meva mare se'n deia, jo vaig ser la seva primera filla i en aquella època estava de moda que els fills portessin el nom dels pares. Com que és un nom llarg, tot i que a casa em deien Montserrat, tot // sencer, quan vaig començar a ser una mica més gran els meus germans van passar a dir-me Montse i, des de llavors, hi ha hagut molta gent que m'ha escurçat el nom de maneres diferents. Així m'han dit Muntsa, Serrat, Mons, Rat... tot i que reconec que la majoria de gent em continua dient Montse i que a mi tant em  fa perquè el meu nom tampoc m'entusiasma gaire.

Aquí us deixo un enllaç on trobareu què volen dir els noms que tenim:http://blocs.xtec.cat/rosasagales/el-significat-dels-noms-de-persona/

Abans de començar

Abans de començar qualsevol matèria, va bé tenir en compte què hi entrarà i de quina manera serà avaluada.

Això és el que trobaràs aquí.

L'assignatura de Llengua Catalana i Literatura és obligatòria i s'imparteix a tots els cursos d'ESO.

Que sigui obligatòria vol dir que l'heu de fer tant si en teniu ganes com si no en teniu, però ja sabeu que l'ensenyament, fins als setze, també ho és d'obligatori, o sigui que cada dia heu de ser aquí per aprendre tot allò que teòricament us cal i que a la pràctica marquen els programes d'educació.

Com ja deveu saber, el professor, en aquest cas professora, d'aquesta assignatura té tres hores lectives per impartir-la, totes tres amb el grup sencer i una d'elles és l'última hora de divendres, la millor de totes les hores que tenim... i durant aquestes hores us ha d'explicar continguts de llengua i continguts de literatura.

Ara veurem com:
Si obriu el llibre per la plana de l'Índex, observareu que el llibre apareix dividit en 6 unitats grogues, tres liles i un apèndix blau. Si us hi fixeu més, veureu que les unitats grogues estan encapçalades per la paraula "Llengua" i les liles per "Literatura".

• Comencem amb la llengua:

Nosaltres partim del coneixement implícit d'aquesta llengua, o sigui, la llengua catalana no és una llengua estrangera, és una llengua que parlem habitualment, sigui o no la nostra llengua materna, per tant no l'hem d'aprendre, independentment que la usem amb més o menys correcció, sabem emprar-la, tant oralment, com per escrit. 
Per tant, quan fem Llengua catalana, no aprenem un idioma, sinó que estudiem les seves regles.

Tornem a l'índex. És fàcil de veure que totes les unitats de llengua tenen la mateixa estructura (lectura, gramàtica, ús de la llengua, lèxic, tècniques de treball, racó d'internet i parlem-ne) i el primer que hem de saber és que no les farem totes, ni les seguirem amb l'ordre que apareixen. 

• A la primera avaluació treballarem els apartats d'ús de la llengua i dels tipus de textos.
• A la segona avaluació aprofundirem en les qüestions gramaticals, que acabarem 
• A la tercera avaluació.
• Farem un dictat setmanal que aprofitarem per treballar determinat tipus de faltes que fem sovint.
  
• Produïrem textos sobre temes que us suggeriré, que també aprofitarem per treballar qüestions d'ortografia i de morfologia.

• Continuem amb la literatura tot seguint el mateix procediment que abans:

El primer que ens hem de preguntar, és què considerem literatura, perquè la literatura no és tot allò que escrivim, sinó tot allò que escrivim amb una finalitat estètica, independentment que pugui contenir molts altres elements a analitzar. De fet, la paraula literatura deriva de la llatina litteratura, el sentit original de la qual és: Art d'escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit.
Què farem, doncs? 

• A la primera avaluació intentarem arribar fins al final de la unitat 2.
• A la segona intentarem arribar fins al Noucentisme de la unitat 3.
• I a la tercera acabaríem amb la literatura catalana actual.

Aquesta part és la que ens farà llegir més coses, segurament no farem gaire cas de les lectures que hi ha a l'inici de la lliçó, en canvi, intentarem llegir totes aquelles que hi ha aquí i, segurament, en durem d'altres que ens serviran per aprendre a llegir literatura, que no és llegir una paraula darrere l'altre i prou com ja veureu.

• A banda, hem de llegir tres llibres que el Departament de llengua i literatura catalanes ha fixat i que són: 

1.Maria Barbal: Pedra de Tartera.

2. Quim Monzó: El millor dels móns.

3. Albert Sánchez Piñol: La pell freda.

Dues bones novel·les i un gran recull de contes que heu de llegir sencers, que anirem llegint a classe en veu alta, a vegades, a vegades us llegiré jo i vosaltres escoltareu i d'altres fareu lectura individual a classe. De cada llibre farem un diari de lectura que haureu d'anar-me donant a final de la classe a fi que el pugui anar avaluant. Destinarem el divendres a fer el dictat i, a continuació, aquesta tasca.

I ara trobareu com s'avaluarà l'assignatura:

• Per a l'avaluació de la Llengua i la Literatura Catalanes se segueix el criteri de l'avaluació continuada. La professora valorarà la totalitat de les activitats que dureu a terme i tindrà en compte que, perquè es consideri aprovada l'assignatura, haureu d'haver aprovat un mínim de dues avaluacions, la tercera de manera obligatòria. Si no s'acompleixen aquests mínims, tindreu les convocatòries de suficiència de juny i els exàmens de setembre.
• A cada avaluació es faran dos controls com a mínim i, paral·lelament, es faran expressions escrites i orals.
• La mitjana de notes dels controls serà el 60% de la nota de l'avaluació. Els controls són els que proven si s'han assolit els coneixements suficients. Hem de tenir en compte que les faltes d'ortografia, morfosintaxi i lèxic descomptaran 0'1 punts cadascuna, estiguin o no repetides, fins a un màxim de 2,5 punts a partir de la falta número 11.
• El 40% restant s'obtindrà dels procediments i l'actitud de l'alumne. Entenem per procediments tot allò que té a veure amb la feina a desenvolupar, inclosa l'expressió oral. I per actitud, no només la correcció i la bona educació mentre duri la classe, que es pressuposa, sinó també l'interès i l'atenció real per les coses que s'expliquen.  

Pel que fa a la possibilitat de millorar la nota mitjana final, ja n'anirem xerrant quan ens anem coneixent.

Em sembla que no m'he deixat res, si teniu alguna pregunta, òbviament, podeu fer-la.