Abans de començar amb la matèria, i com que som a la primera setmana i ens estem coneixent, avui dedicarem la classe, a fer un dictat, a escriure la primera expressió escrita i a explicar-vos 4el meu Facebook i el meu bloc.
Comencem pel Facebook. Tot i que sé que com a xarxa social va perdent públic a favor d'altres que han anat sorgint (instagram, snatchap, whatsapp...) trobo que encara té força utilitat.
Fa força temps, ja que tinc un Facebook que podríem anomenar "professional" on accepto o busco i demano amistat als alumnes que tinc cada curs.
Quan arriba el setembre, trec els alumnes que ja no tinc i afegeixo els que m'arriben nous. O sigui que ara em toca afegir-vos a vosaltres.
Sé que no teniu cap obligació de tenir Facebook i no seré jo la que us obligui a obrir-vos-en un si no el voleu, per tant, si no en ten iu, no cal que em busqueu i si us busco jo, no us trobaré. ;)
També sé que al Facebook hi podeu posar coses que, potser, no teniu ganes que jo vegi, això té una fàcoil solució, podeu fer-vos "amics" meus, però privatitzar-me el mur i així jo no hi tindré accés.
Però per què m'agrada que tingueu d'amic el meu facebook? Doncs perquè allà hi penjo els enllaços amb el bloc i l'accés us és més fàcil; perquè hi penjo notícies de coses més o menys culturals que crec que us poden interessar, perquè us aviso de les dates dels exàmens... i perquè a més, amb el messenger puc comunicar-me puntualment amb vosaltres i vosaltres amb mi, que,d e vegades, va bé.
Aquest és l'enllaç on el trobareu:
https://www.facebook.com/montserrat.gonzalezprofe
Continuem amb el dictat:
Ara us passaré un full de reutilització o un parell perquè hi escriviu el dictat, que, després, corregirem perquè el tenim escrit en aquesta entrada.
Poseu la data i el vostre nom i cognoms a la dreta del full.
A sota, i més o menys centrat, poseu-hi DICTAT núm 1. I comencem:
Els ciutadans d'Amposta reclamen que es netegi la ciutat.
Diversos veïns d'Amposta han denunciat per mitjà de l'emissora municipal la manca de netedat que hi ha en algunes zones de la població, la qual cosa, segons ells, dóna una imatge negativa de la ciutat, especialment quan s'acosta la festa major. Els ciutadans es queixen sobretot de la situació que presenten els parcs, el passeig del Canal i la riba del riu Ebre, llocs molt freqüentats pels visitants d'aquesta localitat. Així mateix, s'han mostrat sorpresos per la instal·lació d'una enorme grua al carrer Major per fer unes obres, ja que consideren que impedirà el normal desenvolupament dels diversos actes que es faran en aquesta via durant la festa.
![]() |
| Imatge d'Amposta |
I acabem amb l'expressió escrita:
Primer us explico com s'ha de presentar:
Primer us explico com s'ha de presentar:
- En un full blanc o, preferiblement, blanc reutilitzat.
- Amb el vostre nom i la data de lliurament a la banda dreta superior del full.
- Amb el núm. i el títol de la redacció al centre del full.
- Escrita a mà amb la millor lletra possible i respectant tant els marges com la separació entre línies.
- Amb la paraula núm 50 marcada amb una doble ratlla.
- Acabada amb un punt i final.
I ara el tema:
A tots ens diuen d'una manera concreta, normalment és le nom que ens van posar en néixer, a vegades és un sobrenom, o ens l'escurcen, o ens diuen d'uan altra manera perquè a nosaltres ens agrada més, la primer expressió escrita anirà sobre aquest temai tindrà com a títol: Com ens diem, com ens diuen i per què. A sota trobareu el que posaria jo si l'hagués de fer:
A tots ens diuen d'una manera concreta, normalment és le nom que ens van posar en néixer, a vegades és un sobrenom, o ens l'escurcen, o ens diuen d'uan altra manera perquè a nosaltres ens agrada més, la primer expressió escrita anirà sobre aquest temai tindrà com a títol: Com ens diem, com ens diuen i per què. A sota trobareu el que posaria jo si l'hagués de fer:
Com em dic, com em diuen i per què.
Sé per què em van posar Montserrat, la meva mare se'n deia, jo vaig ser la seva primera filla i en aquella època estava de moda que els fills portessin el nom dels pares. Com que és un nom llarg, tot i que a casa em deien Montserrat, tot // sencer, quan vaig començar a ser una mica més gran els meus germans van passar a dir-me Montse i, des de llavors, hi ha hagut molta gent que m'ha escurçat el nom de maneres diferents. Així m'han dit Muntsa, Serrat, Mons, Rat... tot i que reconec que la majoria de gent em continua dient Montse i que a mi tant em fa perquè el meu nom tampoc m'entusiasma gaire.
Aquí us deixo un enllaç on trobareu què volen dir els noms que tenim:http://blocs.xtec.cat/rosasagales/el-significat-dels-noms-de-persona/
Aquí us deixo un enllaç on trobareu què volen dir els noms que tenim:http://blocs.xtec.cat/rosasagales/el-significat-dels-noms-de-persona/

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada